Com és el públic del Minipop? Com es veu des de l’escenari? Ens ho expliquen els músics que hi van passar la darrera edició.

Luciana Tagliapietra va ser el primer fitxatge internacional del Minipop. Això és el que ens va dir després de conèixer el festival

Judit Neddermann diu que el públic del Minipop és inspirador. L’any passat se’l va posar a la butxaca amb “Un segon”. La seva veu i la seva guitarra van enamorar a grans i petits d’una manera gairebé màgica.

El Petit de Cal Eril no fa música per ningú i la fa per tothom. Pels nens, pels animals, pels grans i pels vells. S’ha de fer música amb sentiment i amb emoció i a qui li agradi que l’escolti. No té res a veure amb l’edat, és qüestió de sintonia.

The New Raemon ha pujat a l’escenari del primer i el sisè Minipop i ha vist com ha crescut el festival sense perdre l’essència. Diu que prefereix els festivals d’aforament limitat perquè als concerts massificats es perd la proximitat de l’artista amb el públic i l’ambient íntim. Li agrada el Minipop perquè li recorda les primeres edicions del Faraday.

Guillem Roma ha tocat moltes vegades pel públic familiar però mai en un festival com el Minipop. Això és el que ens va dir quan va baixar de l’escenari amb aquell somriure i aquella il·lusió que tant ens agraden d’ell. Salutacions des de Tarragona cap al Record Store Day de Disco 100

Pel Felipe i l’Alicia de Cola Jet Set el públic intergeneracional és dels millors que es poden tenir. Pensen que no hi ha música per grans i música per petits. La música és per tothom! Totally agree!

Quan Àlex Torío sigui conseller d’Educació farà que escoltar música pop sigui obligatori a les escoles 🙂 Empar Moliner vol que s’hi estudiï Bowie, Beatles i Beach Boys i s’hi llegeixi Rodoreda i Joanot Martorell. Vam tenir una bona conversa amb ells i ens van explicar que a casa seva alguns llibres, alguns quadres i alguns discos seran obligatoris. La seva filla podrà dir que no li agraden, però ho dirà sabent de què es tracta. Perquè és important i perquè tenen raó. És clar que sí!

Sabeu quin consell va donar el nostre director musical (Lluís Gavaldà) als Bremen abans de sortir a l’escenari del Minipop l’any passat? Escolteu el vídeo fins al final i ho sabreu. I és que tenim molt clar que la música no té edat i no necessita adaptacions per arribar a tothom. Al Minipop no hi trobareu versions ni succedanis, hi trobareu els grups originals

Que sí pesats, que hi ha moltíssima gent que ve al Minipop sense canalla. La Helle Kettner Høeberg n’és un bon exemple. Diu que ve a veure els caps de cartell però que per ella l’essència del festival també és descobrir grups nous. Escolteu-la!

Els nens i nenes són molt sincers, no tenen filtres, ho entenen tot i ens passen la mà per la cara. O això ens diuen Sergi Martin i Rubén Vizcaya de SPY LIGHT La Luz Espía. Què en penseu vosaltres?

Joan Vicent Quiles (El Donyet Contacontes) ha vist néixer el Minipop i ens encanta que en parli així. L’any passat va venir amb Joan Reverté (l’Invisible Titelles), l’Aina Roigé i l’Alba Solé i ens van regalar una faula preciosa. Amb gent com ells, això se sube

Podeu veure més coses que han dit sobre el Minipop aquí (2014) i aquí (2015).