Cartells, flyers, anuncis, autobusos, dossiers, tickets de bar, samarretes, lones, banners…

El camino hacia un tesoro llamado Minibar
13 juny, 2013
La foto d’una nena mirant per un foradet guanya el concurs Instagram del Minipop
27 juny, 2013
Mostrar tot

Cartells, flyers, anuncis, autobusos, dossiers, tickets de bar, samarretes, lones, banners…

noe1Un dia vaig anar a un taller de fotografia per nens amb l’Adriana i, a l’arribar, una noia, avui una amiga de veritat, com si ja em conegués des de feia temps, em va donar una càlida benvinguda. Així vaig descobrir Tecletes i a la Núria, d’energia desbordant, sempre pensant en  una idea nova i diferent.

I una d’elles va ser aquesta, un festival, deia ella, allà a la plaça de la Font fent un cafè, música per a pares en horari de tarda. Es diria Minipop.

Em va semblar un nom molt divertit, molt gràfic. “Fes un logo Noe”! I de seguida me’l vaig imaginar, rodonet, amb un estel a la lletra “O”, com els estels dels ídols musicals, per picar l’ullet als nens, i un signe d’admiració, un festival així no el tenim cada dia a Tarragona. I així vaig entrar en tot aquest lio, en tot aquest projecte encisador, que era petit i s’ha fet gran gràcies al seu esperit, a les ganes amb què hi participa tothom.

Cartells, flyers, anuncis, autobusos, dossiers, tickets de bar, samarretes, lones, banners… La Bruna veu el logotip pel carrer i crida “Minipop mama!” Durant uns mesos no veu una altra cosa a la pantalla de l’ordinador. Aquest any, ara que ja ens coneixem, tot han estat efusives retrobades a les primeres reunions de feina i nous descobriments amb qui es va afegint any rere any,  il·lusió per tornar a començar, dies difícils, de son i de nervis, on penses que no arribaràs a temps, on tot és intentar fer-ho tot el millor possible amb els mitjans dels que disposem, que són pocs, i dies en què el bon humor, les ganes i l’energia de tothom fan una barreja que fa que allò funcioni, en què saps que només el temut mal temps podria deslluir-ho, però mai espatllar-ho. Gràcies especialment al Siscu, qui m’ajuda allà on no arribo, tot i que aquest any tot se li ha complicat, el dia del muntatge és per a mi ja garantia de molta feina, però amb ell molt riure. I al Dani Ruiz, aquest ocellet de colors que va dibuixar, que tant em va agradar des del primer moment m’ha donat ales per treballar!

Arriba el dia del festival, i trobes tanta gent que coneixes, que està gaudint de tot el que l’envolta i que hem preparat amb tanta il·lusió… Allò que va imaginar la Núria avui és realitat. Gràcies guapa!

Noe