Banjim Banjam serà el protagonista de la festa de presentació del festival Minipop a Valls

Què passarà dissabte 7 de juny?
7 maig, 2014
Teatre, modernisme aborígen i un brindis sota les palmeres per acomiadar el Minipop
8 maig, 2014
Mostrar tot

Banjim Banjam serà el protagonista de la festa de presentació del festival Minipop a Valls

L’exguitarrista de Dusminguet, Daniel Portavella, donarà sortida als seus grans èxits aquest dissabte a les 5 de la tarda a la plaça de l’Escorxador

El concert, organitzat conjuntament amb el Dune, s’enmarca en la campanya comercial “Dissabtes (no) fem festa” impulsada per l’Unió de Botiguers i l’Ajuntament de Valls

Cartell IV Minipop VallsEl tour de presentacions del Minipop arribarà a la plaça de l’Escorxador de Valls dissabte, 10 de maig, amb un convidat d’excepció. Daniel Portavella, ànima de Banjim Banjam i exguitarrista de Dusminguet, oferirà un concert a partir de les cinc de la tarda per demostrar que la bona música està feta per tots els públics. És la millor carta de presentació per anunciar la quarta edició d’aquest festival familiar de música i cultura contemporània que se celebrarà al passeig de les Palmeres de Tarragona els dies 6, 7 i 8 de juny.

El músic garriguenc, que la setmana que ve actuarà a la Fira de Música al Carrer (FIM) de Vila-seca, presentarà al públic vallenc els seus “Grans èxits sense sortida” (Chesapik, 2013), una col·lecció imprescindible per entendre un artista únic que sempre ha fugit del protagonisme que altres reclamen.

La festa de presentació del Minipop, organitzada amb la col·laboració de la sala de concerts Dune, s’emmarca en la campanya “Dissabtes (no) fem festa” impulsada per l’Unió de Botiguers i l’Ajuntament de Valls per promocionar el comerç local. 

A més de l’actuació musical també hi haurà un taller de garlandes i es vendran abonaments anticipats pels tres dies de festival a 5 euros. Els que comprin l’entrada durant la presentació entraran en un sorteig de dos parells de vambes Munich, una samarreta del Minipop i regals i descomptes a les botigues de Valls. Pels que no puguin venir, el punt de venda a Valls és la Llibreria Roca.

La quarta edició del festival ja s’ha presentat a Tarragona, a Lleida i a la segona trobada de Famílies en Ruta al càmping de Vinyols. Podeu veure les fotos del vermut musical de Lleida en aquest àlbum del Facebook i del cap de setmana de Vinyols en aquest altre.

dani1-ok[2]

Daniel Portavella

Ja fa anys que Daniel Portavella, ànima de Banjim Banjam, il·lustrador autodidacta, aficionat als còmics de Spiderman i, per sobre de tot, amant incondicional de la música, va al seu aire com l’home aranya, en un món propi i sovint inaccessible.

La vida el va portar a recalar en grups que van des de la foscor gòtica de principis dels noranta d’Eclipse, la rumba de Dijous Paella o la cançó d’autor de Clara Andrés, fins a la world music de Dusminguet, en la seva faceta més coneguda com a guitarrista. Un camí sorprenent, sí, però respectable i segur que enriquidor.

Daniel Portavella, en aquest trajecte, no ha perdut el temps i, en la intimitat, sempre ha compost, en una recerca constant i de caire experimental, cançons atemporals i estranyes. En aquesta via d’escapament per a una persona introvertida, però extremadament inquieta, ha jugat amb diferents elements –des de sintetitzadors fins a instruments construïts per ell mateix–, amb què ha creat una llista interminable de cançons durant els últims deu anys.

El disc que ens ocupa, “Grans èxits sense sortida”, és una selecció de temes de diferents èpoques, units per la continuïtat i la coherència de la seva manera de fer.

Es pot sentir pop amb pinzellades de folk rural en temes com “Cançó d’autoajuda”, que inclou una magnífica guitarra al més pur estil George Harrison; “El distret”, “Si no fos” o “Txi”. La part més sorprenent, i menys coneguda, la podem trobar en la delirant “Dracul” o en la contemplativa i excepcional “Eoli en un lluny”, que podria estar inclosa en la BSO de París, Texas, amb un Daniel disfressat de Ry Cooder. Genial.

La cançó “En el poble” ens transporta a l’Europa de l’Est, mentre que a “Més negre que el negre” i “Per poc” trobem ritmes swing i guitarres elèctriques trencades o tocades a mode de mandolina. Daniel Portavella sent fília per la música del sud d’Espanya, és un enamorat del flamenc –uns quants anys d’estudi ho certifiquen–, i s’hi recrea a “Sota l’ametller”, acompanyat d’una viola. En un últim sospir, “Temps” ens acosta a ritmes més propis de la música feta a Turquia o el Marroc. I tot plegat inundat de lletres costumistes, autobiogràfiques, d’homenatge o simplement incomprensibles.

En definitiva, ens trobem davant d’un pols constant entre influències conegudes i reconegudes i les ganes de construir noves sonoritats i d’endinsar-se en la solució al seu propi imaginari, sovint difícil de desxifrar.

Mig reclòs des de fa anys a la seva casa de la Garriga, pròpia d’un altre segle, i de caràcter poc social, Daniel Portavella ha anat construint i desconstruint un món propi, que beu de tot i de res, i del qual sabem molt poc. Aquí en tenim una petita mostra, per acostar-nos una mica al personatge.

“Grans èxits sense sortida” pot semblar un repertori sense sentit, surrealista i sense escrúpols, però res més lluny de la realitat; és l’obra d’un autor sense complexos i que no necessita gaires consells.