Un públic entusiasta espanta la pluja en l’edició més multitudinària del festival

Foto: Rosa Rovira

Les cares de felicitat de grans i petits ho deien tot. El festival Minipop ja ha arrelat a la ciutat de Tarragona com un punt de trobada intergeneracional. Cinc mil pares, mares, tiets, avis, nebots, fills i gent fadrina van gaudir de manera lúdica de concerts, cinema, teatre, tallers creatius, ball, circ i literatura en un marc privilegiat al bell mig de la ciutat.

El divendres el rock d’alta volada dels Spy Light va inaugurar la part musical del festival amb una apassionada versió del Who. Seguidament, Judit Neddermann va demostrar que una veu i una guitarra poden omplir un escenari de manera gairebé màgica. I com a colenda els Cola Jet Set van omplir el festival de tornades enganxoses i optimisme pop. El seu “Fin del Mundo” va ser corejat per les més de mil persones que es van apropar al passeig de les Palmeres.

Foto: Rosa Rovira

Paral·lelament, engegava el nou Espai Literari amb el recital de poesia interactiu de Núria Busquet i Eduard Carmona. I com sempre, els tallers creatius van permetre a grans i petits conèixer de ben a prop a grans artistes i compartir una experiència creativa extraordinària. Finalment, el sopar oriental de Sapporo, un divertidíssim concurs musical i la projecció de la pel·lícula índia Hawaa Hawaai van posar la cirereta a un divendres per emmarcar.

El segon dia, la força del Minipop va poder amb els entrebancs climatològics aplegant ja tres mil persones, que van ballar fins a la matinada sota una pluja fina però llarga.

Abans que caiguessin les primeres gotes, els Bremen van aportar el seu country pop elegant i d’autor. Luciana Tagliapietra va venir des d’Argentina amb una dosi de pop somniador i amb un cert punt de languidesa.

Foto: Jaime Rojas

El relleu el va agafar el Guillem Roma, que com sempre es va ficar el públic a la butxaca amb una actuació vital i plena de complicitats. L’actuació va comptar amb una col·laboració molt especial de tres mini-percussionistes, que van protagonitzar un dels moments més tendres del festival.

A continuació, El Petit de Cal Eril ens va regalar un concert memorable, que quedarà com un dels punts culminants de la història del festival.

I per acabar d’arrodonir un cartell de luxe, The New Raemon va concloure la sessió de dissabte amb una actuació sòbria i farcida d’himnes que va coronar amb un “Yo soy Simon, tú Garfunkel” corejat per un públic entregadíssim.

Foto: Jaime Rojas

La festa va continuar amb Superpandas amb tot el recinte ple com mai abans havia estat a aquelles hores. Si normalment, el Minipop es començava a buidar de famílies cap a les deu de la nit, en aquesta sisena edició es van combinar diferents públics que van allargar l’hora punta fins bastant passada la mitjanit. Això vol dir que el festival ja no  només és una referència entre les famílies amb nens petits sinó que també se’l sent seu i s’hi ha apuntat massivament el públic adult. Es consolida així el Minipop més nocturn entre persones que no tenen fills o que tenen fills més grans.

Foto: Jaime Rojas

En l’apartat d’activitats complementàries, dissabte van destacar la programació de l’Espai Dansa i l’Espai Nadó, els mini-reporters acreditats campant per tot arreu fotografiant tot el que veien, i la continuació dels nous tallers dedicats a la literatura. Per una banda, Joan Rioné de l’editorial “Piscina, un petit oceà” ens va presentar els monstres més famosos i per l’altra Gemma Ventura de Catorze Cultura va explicar un conte mentre Marta Vellvehí dibuixava un mural on després hi van afegir els personatges creats per tots els participants. El resultat va ser una obra d’art en majúscules que guardarem com a record d’un dels tallers més bonics del festival.

Foto: Rosa Rovira

Foto: Rosa Rovira

El diumenge va començar amb un esmorzar saludable de l’Espiga d’Or per refer-nos i carregar piles. La companyia Encaixats ens va deixar bocabadats amb una faula sobre un lleó i un ratolí. Per acabar, Empar Moliner i Àlex Torío van transformar el vermut del diumenge en una pista de ball plena de fans maquillats de Bowie.

Com a novetat d’enguany, per primera vegada diumenge tot el recinte del Minipop es va mantenir obert amb les activitats de l’Espai Nadó de Tecletes i els jocs de circ de la Companyia Passabarret. El reforç en la programació de l’últim dia del festival es va traduir en un augment de públic duplicant les xifres del diumenge de l’any passat.

Foto: Jaime Rojas

En resum, l’eufòria ha regnat en aquesta sisena edició del festival amb una voluntat decidida de repetir l’experiència el proper any. Com ja feia preveure el ritme de venda de les entrades anticipades, l’esperit Minipop s’ha escampat i ha posicionat Tarragona com a epicentre de cultura per tots els públics: més d’un 50% de gent vinguda d’arreu dels Països Catalans ho demostren.

Són els fruits de la feina, les ganes i la il·lusió d’un equip de cent vint-i-cinc persones -entre voluntaris i organització-, més de 30 patrocinadors i la xarxa de micromecenes. I el proper juny, un altre Minipop!