Foto: Jaime Rojas

La novena edició del festival exhaureix entrades i captiva un públic fidel i entregat

El Minipop ha omplert un cop més el passeig de les Palmeres d’alegria i amor per la música i la cultura. En la seva novena edició, el festival ha connectat amb un públic molt fidel i entregat, que ha exhaurit totes les localitats amb dies d’antelació i s’ha deixat portar per les actuacions musicals, la poesia, el teatre, els tallers creatius, els jocs o el cinema.

Els tres dies de festival farcits de propostes de tota mena s’han traduït en moments memorables d’autèntica felicitat, com constaten els comentaris i fotografies a les xarxes i les paraules boniques i espontànies que el públic ha dedicat a l’equip Minipop.

«Gràcies per organitzar aquesta meravella, ens ha encantat, cada any us supereu»; «l’any passat va ser apoteòsic però aquest encara l’hem viscut més intensament», «és brutal i bonic, és com entrar en una illa màgica»; «S’atura el temps i t’oblides de tot per dedicar-te a passar-t’ho bé», o «No deixeu de fer-ho, en volem molts més». Són només algunes de les impressions que s’han recollit a les taquilles o al minibar.

Foto: Rosa Rovira

Una vegada més grans i petits han gaudit d’aquesta cita imprescindible de l’agenda cultural i han sortit del recinte enamorats de les noves descobertes musicals, la creativitat dels artistes plàstics o l’univers infinit de Yayoi Kusama.

El Minipop va arrencar divendres amb el pop de guitarres melòdic de Nyandú. A mitja tarda, l’esperadíssim Quimi Portet va omplir al pista de fans que van corejar totes les cançons en un dels moments més massius de divendres. Islandia Nunca Quema va desplegar la seva elegància jugant a casa i Xarim Aresté va fer caure la nit amb un directe memorable ple d’emocions i electricitat.

El dissabte les cançons breus, urgents i sense filtre de les Rombo van obrir la tarda de la millor de les maneres. A continuació Germà Aire van sorprendre tothom amb la seva proposta onírica i agosarada, amb versió de Lucio Battisti inclosa. Tot seguit Invisible Harvey van posar el toc preciosista i de qualitat amb el gran Dimas fent de mestre de cerimònies.

Foto: Jaime Rojas

Tot just quan el sol es ponia, El Petit de Cal Eril va transformar el festival en un espai íntim ple de cançons somniadores en un concert màgic i difícil d’oblidar. El que va passar tot seguit es fa difícil d’explicar. Carlos Sadness va revolucionar el Minipop amb el rècord d’assistència de totes les edicions del festival. Les seves cançons colorides i tropicals van ser corejades per més de 3.000 persones entregades, mentre fora del festival s’aplegava la gent que no havia pogut entrar.

Un cop païda l’apoteosi de Carlos Sadness, els Yawners van aportar la dosi d’electricitat i contundència per posar el millor punt i final als concerts de la jornada més concorreguda. La festa es va allargar amb David Cin de Superpandas, que va fer ballar als més nocturns fins a altes hores.

Com sempre, diumenge el matí ha començat amb teatre. El Misteri de l’Interior de Mr Spark ha sorprès al públic amb una barreja de circ i teatre físic, mentre el fantàstic bosc animat de la companyia Toc de Gresca s’ha passejat pel festival intentant trobar un lloc on arrelar. A l’escenari, El Pèsol Feréstec ha estrenat l’Exemple dels Ocells i ha organitzat la primera ballada de sardanes del festival. El Minipop ha acabat amb una sessió de Dj de britpop de la mà de la il·lustradora i realitzadora Marta Puig (Lyona), molt coneguda pels seus llibres de monstres i pels videoclips d’artistes com Carlos Sadness i Love of Lesbian.

Foto: Rosa Rovira

Durant els tres dies l’Espai de Tallers ha ofert propostes originals i creatives per compartir en família, l’Espai Nadó de Tecletes ha estat una bombolla de tranquil·litat, de jocs i experimentació pels més petits i l’Espai Cinema ha transportat al públic al Japó amb la col·laboració del Festival Nits de Cinema Oriental de Vic i el Restaurant Sapporo. A més, com a novetat, dissabte la Silent Disco va triomfar amb sessions en directe.

El Minipop és un festival pensat per a tots els públics, que parteix de la base que la música i la cultura no tenen edat. L’únic que cal adaptar els horaris i l’espai perquè tothom si pugui sentir còmode. Enguany al festival hi ha entrat des d’un nadó de tres setmanes fins a quatre senyores centenàries i tots han trobat el seu espai per passar una bona estona amb la seva família.