Ho heu sentit bé? Diuen que la nit del 20 d’agost serà la més màgica i tropical de l’any. El gran Carlos Sadness torna a Tarragona per tancar el concert especial d’aniversari del Minipop al Camp de Mart! Que sí, que sí, que Tropical Jesus baixarà a aquest auditori amb nom de déu romà per fer-nos passar una estona deliciosament celestial i queden poques entrades a la venda: https://entradium.com/es/events/concert-minipop-10-anys. No trobareu gaires motius terrenals per perdre’s un concertàs com aquest.

L’any passat l’artista ja va revolucionar el Minipop amb un dels espectacles més recordats del festival i va convertir el passeig de les Palmeres en una pista de ball. Aquest 2020 arriba al Camp de Mart amb el seu disc més viatjat, aventurer, místic i autobiogràfic per transportar-nos a països com Colòmbia, Cuba, Mèxic i Estats Units.

Quan Carlos Sadness dialoga amb les estrelles, qualsevol cosa és possible. Per exemple, que li surti un disc tan místic i transcendental, i al mateix temps tan orgànic, com aquest Tropical Jesus estrenat el passat 19 de juny. Perquè el quart àlbum en solitari de Sadness és una conversa amb els astres, però també l’univers d’un alter ego anomenat “Tropical Jesus”, una col·lecció de retrats que miren al cel i un mosaic d’escapades amb gust d’Amèrica.

Va ser precisament a l’altre banda del toll on va néixer aquest personatge anomenat Jesús que inspira el títol de l’àlbum. Quan Sadness es presentava vestit de Sadness les ràdios llatinoamericanes el descrivien com “una espècie de Jesús tropical”. Així que un dia es va voler inventar un personatge que es digués com la gent li deia aquests dies sense saber res d’ell. Es va rebatejar pel disc, amb l’objectiu de reivindicar l’univers de les seves cançons des de l’òptica dels que les descobreixen per primera vegada.

Davant del continuisme dels seus anteriors treballs, Tropical Jesus està produït pel propi Sadness a foc lent. Amb menys guitarres i més beats, però amb un resultat sorprenentment orgànic; una mica més allunyat del rock festivaler, per jugar amb el r’n’b, el surf, el vintage tropical i alguns sons urbans.

Ara els pianos atmosfèrics agafen protagonisme i les cançons abandonen les bateries acústiques per caminar sobre beats, sense aturar-se només a Colòmbia o Cuba, sinó amb parades a Mèxic o Estats Units i amb descans a Espanya.

L’àlbum inclou “Todo estaba bien”, en colaboració amb Manuel Medrano, i altres joies conegudes com “Isla Morenita”, Disc d’Oro; “Ahorita”, d’inspiració cubana, o “Aloha”, d’aire colombià, amb la col·laboració de Bomba Estéreo. Clarament, la mirada llatinoamericana de Sadness s’intensifica.

I també hi sonen temes com “Muerte súbita de un caimán”, escrita abrasat de calor en un hotel andalús; “Isla Morenita”, una de les primeres que va compondre;  “El simpático, fruit del veïnatge a Barcelona amb Crystal Fighters; “El Gringo”, una altra gota autobiogràfica; “Clorofila”, que acabaria essent la seva preferida, o “Me desamaste”, que va sorgir al seu cap pocs dies després d’entrar a l’estudi.

El barceloní Carlos Sadness ha creuat fronteres, batent récords de venda a Llatinoamèrica, on les entrades volen en pocs minuts. La poesia de les lletres de les seves cançons que tan bé combina amb el seu estil, li han sembrat un èxercit de seguidors que eleven les xifres e reproduccions de Spotify fins a l’infinit i més enllà, superant 1,8 milions d’oients mensuals. El seu disc “Diferentes tipos de luz”, amb hits com “Te quiero un poco” y “Amor Papaya” va ser reconegut amb un Latin Grammy 2018 al millor disseny, que signa el mateix Sadness.