Un dia vaig anar a un taller de fotografia per nens amb l’Adriana i, a l’arribar, una noia, avui una amiga de veritat, com si ja em conegués des de feia temps, em va donar una càlida benvinguda. Així vaig descobrir Tecletes i a la Núria, d’energia desbordant, sempre pensant en  una idea nova i diferent.

I una d’elles va ser aquesta, un festival, deia ella, allà a la plaça de la Font fent un cafè, música per a pares en horari de tarda. Es diria Minipop.

Em va semblar un nom molt divertit, molt gràfic. “Fes un logo Noe”! I de seguida me’l vaig imaginar, rodonet, amb un estel a la lletra “O”, com els estels dels ídols musicals, per picar l’ullet als nens, i un signe d’admiració, un festival així no el tenim cada dia a Tarragona. I així vaig entrar en tot aquest lio, en tot aquest projecte encisador, que era petit i s’ha fet gran gràcies al seu esperit, a les ganes amb què hi participa tothom.

Cartells, flyers, anuncis, autobusos, dossiers, tickets de bar, samarretes, lones, banners… La Bruna veu el logotip pel carrer i crida “Minipop mama!” Durant uns mesos no veu una altra cosa a la pantalla de l’ordinador. Aquest any, ara que ja ens coneixem, tot han estat efusives retrobades a les primeres reunions de feina i nous descobriments amb qui es va afegint any rere any,  il·lusió per tornar a començar, dies difícils, de son i de nervis, on penses que no arribaràs a temps, on tot és intentar fer-ho tot el millor possible amb els mitjans dels que disposem, que són pocs, i dies en què el bon humor, les ganes i l’energia de tothom fan una barreja que fa que allò funcioni, en què saps que només el temut mal temps podria deslluir-ho, però mai espatllar-ho. Gràcies especialment al Siscu, qui m’ajuda allà on no arribo, tot i que aquest any tot se li ha complicat, el dia del muntatge és per a mi ja garantia de molta feina, però amb ell molt riure. I al Dani Ruiz, aquest ocellet de colors que va dibuixar, que tant em va agradar des del primer moment m’ha donat ales per treballar!

Arriba el dia del festival, i trobes tanta gent que coneixes, que està gaudint de tot el que l’envolta i que hem preparat amb tanta il·lusió… Allò que va imaginar la Núria avui és realitat. Gràcies guapa!

Noe