Més de 6.000 persones demostren que el festival ha passat a ser part imprescindible de l’escena cultural del país
L’equip va decidir dedicar el festival al periodista Carles Capdevila
La setena edició del Minipop ha constatat de manera definitiva l’arrelament del festival dins l’oferta cultural del país. Més de 6.000 persones i les entrades exhaurides des de dissabte al vespre demostren que aquest festival familiar degà a Catalunya ja forma part de l’imaginari artístic de grans i petits. L’aposta de proposar cultura per totes les edats ha arrelat en un públic entusiasta que va desbordar les previsions de l’organització i va omplir el passeig de les Palmeres de somriures i felicitat.
El Minipop va obrir les portes divendres amb la inauguració oficial d’una de les novetats d’enguany. L’exposició “Objectiu Minipop”, patrocinada per Repsol, va mostrar el festival a través de les fotografies dels 16 nens i nenes que l’any passat van participar al taller de minireporters. A més, Jaime Rojas i Rosa Rovira, els fotògrafs oficials de la casa, van tornar a treballar acompanyats de petits deixebles disposats a immortalitzar els instants decisius des de noves perspectives.
Just davant de la galeria d’art, sota d’un munt de cintes de colors, triomfava la Silenc Disco, un altre dels nous espais de la setena edició. Els que hi van entrar i es van posar els auriculars van poder gaudir d’una sensació única en una discoteca on tothom remenava el cul a ritmes diferents i s’ho passava d’allò més bé enmig del silenci més absolut.
Zona de concerts
A la zona de concerts, l’artista local Espaldamaceta va engegar divendres el festival presentant el seu últim disc en una actuació emotiva i vibrant. A continuació, Retirada! va aportar la quota guitarrística amb un pop ambiental i hipnòtic. Finalment, Belda i Sanjosex van engrescar grans i petits amb el seu espectacle Càntut, recuperant el cançoner de tradició oral i il·lustrant de manera perfecta la filosofia del Minipop.
El dissabte va començar amb l’esperat debut a Tarragona de Pavvla, la nova sensació del pop independent. Marion Harper va agafar el relleu amb el seu pop electrònic ple de llum. Després, tots els fidels de la Bien Querida, que van omplir de gom a gom la zona de concerts, van poder gaudir d’un espectacle diferent i encisador on es van barrejar cançons del seu últim disc i els clàssics de sempre.
La força de Mazoni va jugar l’altra final de la Champions i la va guanyar per golejada amb una actuació esmolada i vibrant. La cirereta final va ser la lliçó magistral d’electricitat, fúria i melodia que van donar els Cala Vento en un concert que trigarem a oblidar. I per acabar, els Superpandas van cloure la sessió enmig de l’eufòria de l’equip Minipop, que van acabar saltant i ballant damunt l’escenari.
El diumenge els udols de l’Home Llop van decorar el vermut musical i el van transformar en un guateque seixanter a la catalana. La seva sessió modernitats antigues va transportar el públic a l’època dels estampats de colors, els pantalons ajustats i les minifaldilles. Abans, la companyia d’Arnau i Clara Colom va portar al Minipop l’humor i la rebel·lia de l’espectacle de titelles i música en directe protagonitzat per Matito.
El Minipop és molt més que un festival de música. A la zona de tallers, més de 20 artistes van escampar propostes creatives de tots els colors, l’Espai CaixaFòrum i el robot Quíric es van traslladar al passeig de les Palmeres durant els tres dies i Lu2 va portar els jocs de taula més divertits i educatius. A l’Espai Nadó, les Tecletes van sorprendre els més petits amb un laberint de caixes de cartró, una cova per fer dibuixos de sorra sobre taules de llum i el Sonàrium del Pájaro Carpintero. I després de la posta de sol arribava el cinema, divendres amb una pel·lícula xinesa de les Nits de Cinema Oriental de Vic i dissabte amb el conte de fades per petits i grans “The princesa bride”.
El Minipop també és un festival solidari i per això cada any compta amb la presència de diferents associacions sense ànim de lucre i alguns convidats especials. En aquesta edició hi van posar paradeta la Fundació Vicente Ferrer, que treballa en les comunitats més pobre de l’Índia, i la Fundació Noelia, que lluita pels nens amb distròfia muscular per dèficit de col·lagen. Com a convidats, com sempre han vingut les famílies del Casal Amic i enguany s’hi han afegit un grup d’avis i àvies de la residència de La Mercè en el marc d’un projecte que comparteixen amb Les Tecletes.
Enguany cal destacar les inclemències climàtiques, que no va aturat el festival però va dificultat les tasques de muntatge i va obligat a l’organització a estar molt pendents del cel. Per això, a part de reivindicar un cop més la implicació de l’equip Minipop, l’organització vol agrair molt especialment el suport de les entitats tarragonines que han ajudat a aixoplugar el festival: la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Xiquets de Tarragona, el Ball de Diables de Tarragona, els Diables Voramar, l’Esbart Santa Tecla i els Gegants Vells de Tarragona. També s’han de subratllar amb rotulador fluoresecent les immenses ganes de Minipop del públic, que no es va deixar enredar per les prediccions meteorològiques i va omplir el recinte amb més alegria i il·lusió que mai.
Ara, finalitzada la setena edició, l’equip Minipop ja està pensant en la propera. En aquest sentit, la directora del festival, Núria Serrano, ha afirmat que treballaran per compartir experiències i intercanviar propostes amb altres iniciatives europees, aprofitant la recent incorporació del festival tarragoní a la plataforma “Europe for Festivals, Festivals for Europe”. Aquesta és una de les portes que s’obre després que el Minipop hagi estat reconegut com un dels millors festivals europeus amb el segell EFFE de la European Festivals Association.
Una vegada més, l’organització ha insistit en la seva voluntat de mantenir la vocació de festival artesanal respectant la localització actual i amb un aforament limitat. “Volem fer un festival a la mida humana, sense aglomeracions i prioritzant la qualitat per sobre de la quantitat”, ha afirmat la directora. “L’èxit d’enguany no ha estat tant exhaurir entrades com la cara de felicitat de la gent que ens ha vingut a fer companyia”.